the story of this one:
the earth is fucked for humans to live in, and the last resort is sending embryos or fetuses or sleeping babies or sleeping kids. Well, let's settle with that in this trip there's no adults allowed. They travel in very big spaceships that can sustain life in a some sort of hibernation sort and they are traveling to alfa centaury where it seems there's a planet or a moon where humans can live in. but if it's not earthlike and therefore easy to live there they will have to keep traveling. The spaceship- the show -everything - is run by robots. kind, wise robots, well programmed. It starts as a sad song, but then, well, the kids are alright, sleeping safe and warm in giant incubators.
if this was a tv series or a book or a comic book it would be the first chapter or introduction. One thing it already is, in fact, is the first chapter of the marzipan man's third record. Second chapter it will be finished in two months or so. Its provisionally called "Head on to The New Sun"
Space Cradle. "Bressol Espacial".
La història que mes o menys s'explica en aquesta cançó, (perquè a la lletra cantada no m'hi ha capigut tot) és que la Terra s'ha convertit en un planeta inòspit per als humans, i que l'últim recurs que li queda a la humanitat és enviar embrions o vida latent o en potència o similars dins naus espacials gegantines pilotades per robots programats amb les lleis de la robòtica d'Asimov. Com que això és una imatge no molt bucòlica doncs hi he canviat i la nau és ara una gran incubadora on hi van bebès. Estan viatjant primer cap a la estrella més pròxima; Pròxima Centauri, i allà esperen trobar un planeta o lluna habitable.
Aquest és el primer capítol de the marzipan man 3. El segon es diu provisionalment "El Nou Sol" i estarà acabat esperho d'aqui dos mesos.
